Eixample

DIÀLEG EDUCACIÓ I TECNOLOGIA

L’Auditori – 22 de Febrer

Aprendre a adaptar-se als canvis

El desenvolupament tecnològic i la digitalització estan canviant tots els sectors, també l’educatiu. I el debat se situa entorn del canvi que suposa l’entrada de la tecnologia a les aules, tant en el desenvolupament de noves competències per l’alumnat com en el nou rol que ha d’assumir el professorat.

Totes aquestes qüestions es van tractar a l’Institut Escola del Treball en el marc del diàleg sobre “Educació i tecnologia”, una qüestió clau per assolir l’èxit de la transformació digital.

El col·loqui va estar moderat per la directora del Diari Ara, Esther Vera i va comptar amb la participació de Francesc Pedro, cap de polítiques educatives de la UNESCO; Albert Forns, director del programa mSchools de Mobile World Capital Barcelona; Evaristo González, director INS Torre del Palau; Josep A. Planell, rector de la Universitat Oberta De Catalunya; Miquel Carreras, director del FabLab@School del Liceu Politècnic de Rubí; i Ana Albalat, professora de projectes TIC del Institut Ernest Lluch.

La pregunta obligada que plantejava un diàleg d’aquestes característiques era: en quin punt ens trobem en aquests moments? Quina és la realitat que ens trobem a les nostres aules? En aquest sentit, Josep A. Planell, va assegurar que “encara estem a l’inici de l’era tecnològica, però la digitalització ha de canviar el model tradicional d’educació en el que el professor és el transmissor del coneixement. En el futur, l’aula serà el mòbil.”

Des del punt de vista estadístic, la inversió tecnològica a les aules encara no està donant els seus fruïts. Tot i això, per Francesc Pedro, “la tecnologia té la capacitat de transformar de forma radical el sector, però només tenim exemples exitosos en experiències micro”.

Una d’aquestes experiències és la implementació de FabLabs (espais d’experimentació en la producció) com el que Miquel Carreras va desenvolupar a l’escola Liceu Politècnic de Rubí. “Utilitzem la tecnologia com a vehicle per aconseguir que els alumnes tinguin desig per aprofundir en el coneixement. Des que vam començar amb el FabLab hem reenganxat a estudiants en risc d’abandonar les classes i els resultats acadèmics han millorat un 11%”.

Aquest desig de coneixement dona pistes importants de cara al futur. Com va dir Ana Albalat, “la tecnologia no ha canviat la metodologia i així els resultats no milloren. Ara ja no és tan rellevant què estudies sinó no deixar d’aprendre mai, tot canvia tan ràpid que necessites formar-te. La teva professió encara no existeix i te la pots inventar”. Per tant, la idea clau és la d’educar ciutadans flexibles i amb capacitat d’adaptació”.

Per altra banda, el debat no va deixar en cap moment d’entendre l’educació com una esfera dual que es produeix dins i fora de l’aula. I en aquest sentit, com deia Francesc Pedro, “l’educació que els nens reben a casa tampoc és avui la més adequada, doncs l’ús de la tecnologia a les famílies té un caràcter de ‘apaga nens’”. Un error, doncs l’aprenentatge és, més que mai, a tot arreu i constant.

CREACIÓ

Orwell 3000
Fèlix Vinyals

L’Auditori

Amb Orwell 3000, l’artista barceloní Fèlix Vinyals reflexiona sobre els límits de l’ús de la tecnologia. Tot s’hi val en nom de l’evolució digital? L’obra tracta de donar resposta amb la presentació d’una aplicació fictícia pensada per satisfer el gran desig dels estats totalitaris: el control absolut sobre la població en tots els segments de la seva vida, fins al punt de decidir sobre la seva mort.

Orwell 3000 és un marcapassos amb un GPS incorporat que l’estat implantaria en tots els seus habitants des del mateix moment del seu naixement per així controlar cadascun dels seus moviments. D’aquesta manera, el govern tindria el control sobre el destí dels rebels, enviant un senyal que provocaria una aturada cardíaca als participants en qualsevol manifestació per tallar de soca-rel tot intent de revolta.

La mostra, instal·lada a l’Auditori, s’inspira en l’obra de George Orwell i en el New Media Art dels 90 per explorar els límits ètics i morals del desenvolupament tecnològic i preguntar-se fins a quin punt el mercat està disposat a superar-los si hi ha opció de fer-hi negoci.

RUTA EIXAMPLE

Dissabte 25 Febrer

L’Eixample és el districte més poblat i una de les zones més dinàmiques de la ciutat. La història, que parla del creixement de la ciutat en l’edat contemporània i queda marcada amb l’emblemàtic i definitori Pla Cerdà, ha aportat una identitat pròpia a la zona. El seu caràcter històric, però, no li ha impedit convertir-se en un dels grans centres d’innovació i producció artística gràcies a espais com el Makers of Barcelona, l’Espai Volart o l’Auditori, parades de la ruta pel districte durant Mobile Week Barcelona.

La dissenyadora Cecilia Tham va exercir d’amfitriona durant la visita a la llar d’innovadors Makers of Barcelona. El projecte s’ha convertit en l’espai coworking més gran de Barcelona i ha estat l’embrió d’altres projectes, com el FabCafe Barcelona. Al seu voltant s’ha constituït una de les xarxes de creatius del disseny, la tecnologia i l’emprenedoria més dinàmiques de la ciutat.

L’Espai Volart, de la Fundació Vila Casas va obrir les seves portes el 2002 amb la finalitat de donar sortida a la rica col·lecció artística de la institució. A través de les seves exposicions temporals, ha apropat a la ciutadania obres desconegudes i ha consolidat activitats com les Patrim, mostres dels treballs dels estudiants de Belles Arts de la Universitat de Barcelona que es presenten cada estiu. En el cas de la comitiva de Mobile Week Bcn, els assistents van poder gaudir dels retrats de Gonzalo Goytisolo, l’abstracció de Sergi Barnils i el figurativisme de Francesc Todó.

L’última aturada de la ruta per l’Eixample va ser a l’Auditori. De la mà del seu director, Joaquim Garrigosa, els participants van descobrir l’espai que serveix de seu per a l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i la Banda Municipal de Barcelona. Gràcies a la seva programació diversa, l’espai ha atret públic de totes les edats i tendències musicals.