Gràcia

DIÀLEG VIDA MÒBIL I NOUS CONSUMS CULTURALS

Centre Cívic La Sedeta – 24 de Febrer

Vida mòbil i nous consums culturals: cap a la democratització i la co-creació de continguts

Es tracta d’un secret a veus: el terme millennial és ja un concepte d’ús generalitzat molt present al nostre vocabulari. Malgrat tot, les seves implicacions socials són extenses i mereixen una profunda reflexió. Els hàbits de les noves generacions estan canviant, ens agradi o no: noves maneres de consumir i d’enfrontar multitud d’aspectes de la vida.

L’àmbit cultural sempre ha estat un dels millors termòmetres per calibrar els canvis socials i, per tant, on aquesta realitat es fa més visible. “Vida mòbil i nous consums culturals” va ser la temàtica en la que va girar el diàleg al Centre Cívic La Sedeta, en ple districte de Gràcia. Bibiana Ballbè, periodista i fundadora de thecreative.net; Andrés Colmenares, co-fundador de IAM; Francesca Tur, directora creativa a Tendencias.tv; Conxa Rodà, Cap d’Estratègia i comunicació al Museu Nacional d’Art de Catalunya i Samuel Molina, dissenyador de videojocs, professor i youtuber, van ser els ponents del debat.

Parlar de la manera en què els millennials consumeixen cultura és parlar de la democratització dels continguts. Aquesta característica és clau des del moment que els usuaris busquen sentir-se partícips dels continguts que consumeixen. Actualment, com assenyalava Bibiana Ballbé, “tots som creadors i espectadors al mateix temps”. Els millennials volen participar i ser escoltats al mateix temps. Ja no podem parlar tant de continguts sinó d’experiències. A més, “avui tot funciona per prescripció, ja que confies en les recomanacions d’aquella gent que valores i respectes”, sentencia Bibiana Ballbé.

Aquest punt té implicacions importants pel que respecta a la generació de contingut, perquè el fet de disposar d’infinitat de continguts en qualsevol moment, per força, comporta la necessitat de garantir la qualitat dels mateixos.

Com a conseqüència, han aparegut noves tipologies de líders d’opinió: els youtubers.
Segons Samuel Molina, “la clau dels youtubers com a prescriptors és la facilitat d’empatitzar amb ells i personalitzar els valors d’una marca”, i és que les marques estan trobant en aquests canals un estil de difusió d’acord als seus valors i focalitzada amb exactitud al seu públic objectiu. “Avui no importa tant la qualitat sinó que la clau és la qualitat dels teus seguidors”.

Les institucions han de plantejar-se no només quin missatge han de fer arribar, sinó també de quina manera els receptors en poden formar part. En aquest sentit, com deia Conxa Rodà, les institucions culturals estan arribant tard, però estan arribant, i ja no hi ha marxa enrere. Com exemple, va posar la seva pròpia experiència al front del museu assegurant que “el mòbil permet enriquir les visites i ofereix noves formes de participació als visitants”. La cultura, com tot sembla indicar, seguirà sent per tots, només ha d’adaptar-se a les noves demandes.

CREACIÓ

Plaça Catalunya, 2017 – Enganxats al mòbil
Xavi Julià

La Violeta de Gràcia

La coneguda Plaça Catalunya era, abans que s’enderroquessin les muralles, una esplanada als afores de la ciutat. Actualment, és una de les zones més concorregudes de Barcelona i un clar escenari de com les noves tecnologies han canviat la nostra vida social. Però, som conscients de l’ús que fem del telèfon mòbil?

Xavi Julià, guanyador del concurs artístic de Mobile Week Barcelona, va utilitzar la cèntrica plaça com a laboratori de proves per la seva obra.

El contrast entre una disciplina tan antiga com la pintura reflectint la modernitat de l’era digital pot interpretar-se, en funció de l’espectador, com una primera crítica a una excessiva dependència de la tecnologia. Una fotografia no hagués expressat el mateix.

L’obra és un clar exemple de fins a quin punt les tecnologies estan presents en el nostre dia a dia però també és una clara mostra de com això afecta les nostres relacions. Ja ho deia el filòsof polac Zygmunt Bauman quan afirmava que “els mòbils ajuden a estar connectats als que estan a distància. Els mòbils permeten als que es connecten… mantenir-se a distància”.

RUTA GRÀCIA

Dissabte 25 Febrer

De 1850 a 1897, el districte de Gràcia va ser un municipi independent, i tot i la seva annexió a la ciutat, encara conserva en cert sentit l’esperit d’un poble, i entre les seves característiques més destacades hi ha el seu gran activisme social i cultural, que inclou un ampli teixit d’institucions artístiques molt arrelades.

La ruta de Mobile Week Barcelona es va orientar cap a la reflexió sobre conceptes que han sorgit del desenvolupament tecnològic, com són la co-creació, el treball col·laboratiu i la innovació com a eixos fonamentals dels sistemes productius.

La primera aturada va ser a nunArt Creacions Contemporànies, un espai creat l’any 2007 i obert a artistes de totes les disciplines. A nunArt, la col·laboració és la forma principal d’entendre el treball i estimular l’aprenentatge mutu. Tothom hi té cabuda, l’únic requisit és tenir una ment oberta i un esperit creatiu. De resultes d’això, cada setmana es duen a terme entrenaments, residències i es mostren treballs en procés.

El recorregut va continuar amb la visita a La Violeta de Gràcia, un edifici històric construït l’any 1893 per Jaume Gustà i Bondia, i d’estil neoclàssic. Des dels seus orígens, l’edifici ha estat un punt de trobada sigui com a saló de descans, cafè, o com a sala de ball. Avui en dia, i després d’haver estat remodelat, es destina a activitats culturals. Allà els assistents van poder veure la creació de Xavi Julià per Mobile Week Barcelona, “Plaça Catalunya 2017, enganxats al mòbil” i posteriorment van assistir a una xerrada-debat sobre les tendències en l’àmbit cultural i social per saber on estem i què ens espera en un futur.

L’últim espai va ser l’estudi de l’artista David Ymbernon, dedicat a l’art visual i la poesia. Es posava així punt i final a una ruta molt inspiracional basada en conceptes de producció tecnològica, però traslladats a la creació artística.