HORTA – GUINARDÓ

DIÀLEG QUALITAT DE VIDA, REVOLUCIÓ DIGITAL EN SALUT

Hospital Universitari Vall d’Hebron – 21 de Febrer

La revolució digital pot assumir el repte de millorar la qualitat de vida dels pacients

La revolució mòbil i digital està canviant la manera com els metges treballen i es relacionen amb els seus pacients. Gràcies al Big Data, la Internet de les Coses, la Realitat Virtual i els wearables, els professionals poden treballar de manera més eficient i basar la presa de decisions en dades que no havien obtingut fins ara. L’amenaça però, és que aquests professionals han d’estar formats en tecnologies digitals per tal de treure el màxim benefici d’aquestes tecnologies.

La sessió de debat “Qualitat de vida i Revolució digital en Salut” va ser presentada el segon dia de Mobile Week Barcelona, a l’Hospital de la Vall d’Hebron. El diàleg va comptar amb les ponències de Bàrbara Vallespín, directora del programa d-LAB de Transformació Digital a Mobile World Capital Barcelona; Joana Sanchez-Morillo, directora comercial AAPP i Sanitat Catalunya i Aragó a Vodafone; Marta Sanchez Bret, Clúster Manager, Salut Mental Catalunya; Dr. Ramos Quiroga, president de la Comissió d’Innovació de la Vall d’Hebron i Francesc García Cuyas, director de la Fundació TicSalut.

La jornada va iniciar una conversa sobre com la tecnologia pot millorar la qualitat de vida dels ciutadans, la prevenció de malalties, la sensibilització respecte de bons hàbits, i el futur de la indústria de la salut. Segons Bàrbara Vallespín un dels canvis en el sector de la salut gràcies a la tecnologia és la comunicació entre metge i pacient, “Les tecnologies no substituiran el personal sanitari, només el complementaran, ja que el contacte entre metge i pacient és clau”.

Els clínics demanden poder atendre a més pacients a través de canals alternatius que puguin donar més cobertura i cada vegada busquen més informació externa. Joana Sanchez–Morillo destaca que “La creació de sistemes mixtos entre acció presencial i remota s’està fent cada dia més necessària, ja que el 85% de la població té coneixement de tecnologia mòbil i wearables i el 40% de pacients amb malalties cròniques ja fa servir algun d’aquests dispositius”.

En un món vinculat a les dades i a la seva seguretat, la gestió de qualitat d’aquestes dades és essencial per a la indústria del sector sanitari i farmacèutic. “Empreses petites i centres sanitaris han d’anar de la mà. Aquesta simbiosi pot fer que petites start-ups tinguin paraigües de creativitat i puguin posicionar noves solucions al mercat” va puntar Ramos Quiroga. També va clarificar que ” És evident que cal regular l’ús de les dades però també cal fer-ho amb una mentalitat oberta per no alentir els grans beneficis que podríem treure de la tecnologia aplicada de la salut”.

Per últim, Marta Sánchez va destacar que “Cal fomentar la transversalitat de tots els agents que treballen en diverses parts de la cadena de valor de la salut per tal de buscar solucions positives. També cal apostar per projectes pilot que generin impactes per detectar quines tendències tecnològiques són capaces de millorar la qualitat de la salut entre els pacients”.

CREACIÓ

Matriu Social
Anna Carreras

Hospital Universitari Vall d’Hebron

Matriu Social és una obra d’Anna Carreras que visualitza comportaments col·lectius emergents. És a dir, ens ajuda a entendre com els comportaments senzills individuals es transformen en tendències globals. Carreras va plantejar aquesta representació a través de petites llums en un taulell amb forma de matriu, on va reproduir tres models teòrics.  

El primer es basava en un model proposat per Thomas Shelling, premi Nobel d’Economia, que qüestionava les preferències dels habitants d’una ciutat a viure en entorns homogenis o diversos.

Sobre el taulell, com si fos una partida de dames, un ciutadà amb tres o més veïns amb llum del mateix color estava content, però un amb cinc o més veïns d’un altre color estava descontent i es mudava a un altre lloc. El resultat ens va facilitar entendre com es formen illes urbanes d’un mateix color, o inclús guetos, amb àrees aïllades de la resta.  

El segon model plantejava com les cèl·lules reaccionen en funció del seu entorn de dues maneres: amb una nova reproducció, o a la mort. Les cèl·lules es distribuïen a l’atzar sobre la graella i el seu futur depenia de si estava rodejada de cèl·lules mortes (malnutrició), o vives (entorn sostenible), però sense ser masses (sobrepoblació).  

El darrer cas proposat per Carreras se centrava en el model del votant, també mostrant diferents decisions d’acord al que voten els individus sobre la graella. Un bon exercici per esquematitzar com funciona la influència i de quina manera es crea la nostra opinió.  

RUTA HORTA – GUINARDÓ

Diumenge 26 Febrer

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron, fundat l’any 1955, és el centre hospitalari amb més volum d’intervencions a Catalunya i un dels més grans a Espanya. A més dels seus serveis assistencials, tant en l’àmbit quirúrgic com en el de consultes externes, i d’acollir part de la formació de la Facultat de Medicina de la UAB, és una referència en recerca.

L’activitat central del recorregut va ser una trobada amb el doctor Marc Ribó, neuròleg intervencionista de la Unitat d’Ictus, qui va mostrar als assistents les aplicacions mòbils que han desenvolupat per facilitar la vida dels pacients que han patit un ictus.

La primera, Farmalarm, permet millorar el coneixement dels pacients sobre la malaltia, mitjançant material audiovisual personalitzat, amb l’objectiu de potenciar hàbits saludables.
L’aplicació, a més, inclou un sistema d’alarmes per recordar la presa de la medicació, i en cas de descuit, com es controla de forma remota des de l’hospital, l’equip mèdic pot contactar amb el pacient per comentar la incidència. En cas de dubte, l’eina també disposa d’un sistema de missatgeria per comunicar-se de forma bidireccional.

L’equip del dr. Ribó també ha desenvolupat una aplicació, anomenada Mefacylita, orientada al tractament dels pacients. La idea es basa en vídeos amb exercicis, per exemple per recuperar la mobilitat a les mans, que els pacients poden reproduir a casa seva, i inclús, gravar-se els mateixos perquè l’equip mèdic valori el progrés.

La xerrada també va comptar amb dos pacients, usuaris de les aplicacions, que van explicar com els estan beneficiant en el seu dia a dia. Dos testimonis reveladors i pràctics de com la tecnologia ja està millorant la qualitat de la nostra vida, i amb el suport, el coneixement i l’experiència dels professionals mèdics.

La jornada va concloure, al mateix recinte de l’Hospital, amb una sessió d’improvisació, treball en equip i creativitat a través de la música, que va servir per posar punt final a la ruta en un ambient festiu.