Sants-Montjuïc

DIÀLEG LIMITS DE LA (NO)REALITAT

Mercat de les Flors – 23 de Febrer

La no realitat canviarà els nostres hàbits de consum en un futur proper

La realitat virtual comença a formar part del nostre imaginari, no només com una projecció futurista de la ciència ficció, sinó com una realitat palpable amb un mercat al darrere que arribarà als 30.000 milions de dòlars l’any 2020. Però fins a quin punt la coneguda com no realitat forma part del nostre dia a dia? Quines perspectives ens ofereix de cara al futur?

Mobile Week Barcelona va voler traslladar aquestes preguntes a una taula conformada per Joan Maria Morros Cuadras, cap d’informatius a RAC1; Marisol López, directora de l’àrea de cultura digital a l’ICEC; Eva Domínguez, CEO a Minushu; Ricard Faura, cap de servei d’Inclusió i Capacitació Digital a la Generalitat de Catalunya; Fernando Drummond, co-fundador i director interactiu a Antiloop.io; i Francesc Aleu, artista visual.

Però, de què parlem quan esmentem el concepte de no realitat? De fet, “parlem d’una realitat tangible”, com assegurava Marisol López, i que a més, “canviarà molts dels nostres hàbits de consum”. En aquests moments, ja ens envolta, com recorda Eva Domínguez, doncs “ja existeixen moltes aplicacions professionals que funcionen amb realitat mixta, que no t’aïlla absolutament de l’entorn i que mostren tenir un gran potencial”.

Pel que fa al futur, tot apunta a que la realitat mixta i la realitat virtual conviuran amb la realitat que coneixem, fins al punt que les fronteres es poden tornar abstractes. “El desenvolupament tecnològic marcarà el ritme de creixement d’aquesta no realitat, que pot arribar a ser tan potent com per fer-nos confondre el món en què estem”, avançava Fernando Drumond. Un creixement que apunta cap a
l’estímul dels sentits, més enllà de la vista i l’oïda, oferint-nos un món on no perdrem el tacte ni les sensacions. “Hi haurà vestits i guants que ens permetran interactuar físicament amb algú que estigui a Singapur”, preveia Marisol López.

Aquest nou món de realitat virtual presentarà, al seu torn, nous reptes, com per exemple l’accés. “Estem creant mons per algú altre i el punt crític arribarà quan hi puguem viure plenament i fer diners dins d’aquests mons amb els nostres avatars. Qui dominarà llavors l’accés a aquests mons? Serà clau garantir un accés universal i evitar el monopoli per part de les companyies”, argumentava Franc Aleu.

S’alineava amb aquesta reflexió, Ricard Faura, qui considera que estem “davant d’un dilema ètic suspès fins que el ciutadà conegui el potencial d’aquests mons i descobreixi que la seva capacitat per decidir cap a on va és limitada”. Tot això, el que sí sabem del cert, en paraules de Eva Domínguez, és que la no realitat oferirà a les persones “narratives en primera persona, capaces de provocar reaccions emocionals, tant si som conscients de la seva veracitat com si no ho som”.

CREACIÓ

#PLUG
Random Happiness

Museu Nacional d’Art de Catalunya

Els límits entre la realitat física i digital es difuminen, però com afecta això al nostre sistema de valors i a les nostres prioritats? A través d’Internet hem creat un sistema social paral·lel, que replica les emocions i els pensaments fins al punt que moltes vegades en depenem d’ella per relacionar-nos i posar en valor les coses.

Amb #PLUG, el duo artístic Random Happiness va mostrar en temps real la vida que té un hashtag a Twitter per plantejar-nos qüestions com quina influència tenen les xarxes per determinar què és important. Per exemple, la durada dels missatges de condol i record per la mort d’algú, la vida del mateix hashtag, pot arribar a ser determinant per decidir si la persona ha estat important per la nostra societat.

L’obra també va provocar en l’espectador reflexions sobre l’ús que es fa d’una màquina pensada per ser útil: trucar per telèfon, millorar la productivitat al treball, gestionar oci, etcètera. Tot es pot fer des d’un smartphone, però utilitzem tot el seu potencial? Canviem la nostra manera de viure i consumir, o acaba sent un simple element de distracció de les nostres obligacions i responsabilitats?

RUTA SANTS-MONTJUÏC

Dimecres 22 Febrer

Amb 7 barris, el districte de Sants-Montjuïc és el més extens de Barcelona i un dels nuclis creatius i artístics de la ciutat. Entre els seus carrers hi trobem espais musicals, teatrals i arquitectònics de referència a tota Europa. La ruta organitzada durant Mobile Week Barcelona va descobrir quatre dels espais més emblemàtics, no només de la zona, sinó de tota Barcelona.

La Sala Apolo s’ha convertit en un espai imprescindible per a tots els fans de la música, acollint tant artistes emergents com consolidats. A més de la sala de concerts, como a entitat promotora, és un dels organitzadors del festival Primavera Sound, i també, en l’àmbit que ens ocupa, del Primavera Pro Startup, iniciativa per impulsar projectes empresarials culturals i innovadors. Els assistents van poder conèixer de primera mà un dels participants en la darrera edició, la startup Splyce, que investiga les relacions entre tecnologia i música, apropant el món dels DJs a tot tipus de públic.

El guionista Oriol Jara va ser el l’amfitrió a la Sala Hiroshima, un espai dedicat a les arts contemporànies, on conviuen la dramatúrgia, la música en viu, la tecnologia escenogràfica i el pensament. L’equipament ja és en un referent pels artistes emergents més transgressors de la ciutat.

I dels espais més vanguardistes a la Barcelona de l’Exposició Internacional del 1929. El Museu Nacional d’Art de Catalunya va donar sentit a la construcció del Palau Nacional de Montjuïc, projecte per l’ocasió, i des de llavors reuneix una mostra d’art medieval, romànic i modern que atrau l’atenció tant del públic general com d’especialistes internacionals.

Ivan Blasi, arquitecte i coordinador del Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea – Premi Mies van der Rohe, va acompanyar els assistents, durant l’última aturada, a la fundació del famós arquitecte, creada amb l’objectiu de reconstruir el Pavelló Alemany de l’Expo del 29. Amb el pas dels anys, l’espai va superar el motiu fundacional per convertir-se en un centre de coneixement sobre l’arquitectura contemporània i els nous models urbans.