Horta - Mobile Week Barcelona

Horta-Guinardó

mWeek TALKS

Hospital Universitari Vall d’Hebron – 21 de Febrer

El matí del 23 de Febrer, va començar la sessió la periodista Milagros Pérez Oliva que va moderar el debat a 4 bandes que es va celebrar en el Auditori del Campus de l’Hospital Vall d’Hebrón, on van participar, Josep Amat, membre de l’IEC, expert en robòtica i sistemes de control remot; Alícia Casals, membre de l’IEC i director del grup de Robòtica del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (UPC); Ramon López de Mántaras, membre de l’IEC i director del Institut de Investigació en Intel•ligència Artificial (CSIC); i Jaume Raventós, membre de l’IEC i Responsable d’Operacions i Relacions Institucionals de la Direcció general de Recerca i Innovació en Salut.

La cinquena generació de tecnologies de telefonia mòbil (5G) està prevista que s’implanti entre el 2019 i 2020. Això suposarà una connexió en Internet molt més estable i ràpida, que obre la porta a la consolidació de la telemedicina, una pràctica que es va realitzar de manera experimental per primera vegada al 1924, va recordar Josep Amat.

Alicia Casals va explicar que la tecnologia permet que les tasques rutinàries i els metges puguin dedicar més temps al pacient. Com a exemple va exposar el cas de Xina, on la cita prèvia als hospitals ho fa un algorisme, amb l’objectiu de canviar el sistema assistencial. Josep Amat va coincidir que aquest programari pot ser molt útil, però només “si el pacient no percep que darrere hi ha una màquina”. Arribats a aquest punt, la pregunta va resultar obligada, la tecnologia deshumanitzarà l’assistència sanitària? Tots van coincidir que el tracte entre persones no pot perdre’s. Jaume Raventós va apuntar que “la combinació ideal és unir les capacitats de l’home i la màquina”.

En aquest sentit, la Intel•ligència Artificial és una gran aliada, ja que pot ajudar als professionals detectar patrons o a escollir quin és el tractament més eficaç. Però abans cal crear una gran base de dades de la qual es nodriran els algorismes, és a dir, cal digitalitzar els historials clínics disponibles, recorda Jaume Raventós. “Al moment en què es puguin digitalitzar totes les dades clíniques i creuar-los amb algorismes tindrem una ajuda molt important per als professionals sanitaris, és el que es denomina Medicina de Sistemes”.

Després d’aquest debat, va començar el diàleg “El poder de la ciència i els límits de la vida”. El passaport genètic i com es pot millorar la qualitat en l’últim tram de vida d’una societat envellida van ser els dos temes principals del debat. La directora del Diari Mèdic, Carmen Fernández, va moderar està conversa, en la qual van participar Jordi Camí, doctor en medicina i catedràtic de la UPF; Pedro Barri, director del departament d’Obstetrícia, Ginecologia i Medicina de la Reproducció en Salut de la Dona en Dexeus; Ángel Raya, director del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona; Joan Comella, director de la Fundació del Institut de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebrón (VHIR); Mavi Sánchez Vives, doctora en neurociències i professora de recerca ICREA; i Anna Veiga, del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona.

Iniciant el debat, Anna Veiga va opinar que els coneixements en genètica són cada vegada més extensos, ràpids i econòmics. Això possibilita que les proves genètiques es puguin comercialitzar a un preu reduït. Utilitzar una tecnologia com el CRISPR per prevenir malalties hereditàries és un avanç.
Per la seva banda, Pedro Barri va considerar que abans d’introduir el test genètic en la clínica diària s’ha de tenir la certesa que sabem què fer amb aquesta informació. La genètica no és determinant, ja que les circumstàncies psicosocials també influeixen. Joan Comella també va incidir en aquest punt, “en aquest moment no sabem interpretar bé les tendències de les anàlisis d’ADN i això pot derivar en greus errors”. La qüestió es complica més si en comptes de prevenir malalties, plantegem la selecció genètica per millorar als homes i en aquesta qüestió, Ángel Raya va plantejar que seria necessari elevar aquest debat a la resta de la societat, per saber el nivell d’interès que genera i el grau de compromís de la resta de ciutadans per investigar i finançar la selecció genètica.

La segona part del debat es va centrar a analitzar com la tecnologia pot millorar el nivell de vida d’una societat envellida. Segons Jordi Camí, la cronificació de malalties que abans eren mortals, ha estat una conquesta de la biomedicina. Alhora que s’ha aconseguit més anys de vida, Jordi Camí va afirmar “també hem creat malalties cròniques i calamitats”. Un dels reptes de la medicina ha de ser minimitzar la vida sense salut dels nostres ancians, plantejant que “té sentit que visquem 15 anys més, però sent malalts dependents?”.

Una opció per millorar la qualitat de vida en aquests últims anys pot ser la medicina regenerativa. Ángel Ragui va explicar que el treball amb cèl•lules mare està orientat a crear nous òrgans que puguin substituir els que estan danyats. Però perquè el nou òrgan s’integri bé, és necessari que la resta de membres funcioni bé.

En una societat envellida, les malalties relacionades amb el cervell, com l’alzheimer han augmentat. En neurociència hi ha un gran desenvolupament tecnològic, va recordar Mavi Sánchez Vives, però el ritme d’incorporació a la praxi clínica és lent. I com a anècdota, va apuntar que la Realitat Virtual pot ajudar a proporcionar als malalts d’alzheimer entorns immersos que facilitin el dia a dia o la interacció remota amb el personal sanitari, però sense aconseguir resoldre la qüestió principal de com reparar un teixit cerebral danyat.

Mweek LAB

El districte de Horta- Guinardó va acollir els LABS més tecnològics. Aquests tallers van ser des de la “Crea els teus gadgets amb Arduino” fins a un taller nomenat “De la idea al món real: iniciació al 3D”, passant per tallers com “Programant robots” i “Circuit Bending”. David Lladó, gestor cultural i dinamitzador del Centre Cívic Guinardó, va coordinar tots aquests tallers.

La construcció dels teus propis gadgets amb Arduino, un dispositiu electrònic de baix cost i llicència oberta, va obrir els LABS del districte el 17 de febrer, amb la intenció de crear objectes interactius amb eines de baix cost. Amb aquesta mateixa missió d’introducció a noves possibilitats, es va celebrar el taller d’iniciació en 3D, on els assistents van aprendre a utilitzar una impressora 3D, tots dos celebrats en col•laboració cedint l’espai per al taller, Raconet – Centri Cívic Guinardó i amb Aula 141.

Centrant-se en els coneixements de robòtica i programació, David Lladó va impartir aquest taller englobat en la filosofia STEAM (Science, Technology, Engineering, Arts and Maths), en col•laboració amb l’espai Espai Jove Bocanord i Aula 141.

Circuit Bending va ser l’últim LAB de la setmana en el districte dedicat a modificar circuits interns d’una joguina sonora per obtenir nous sons. Un taller que va resultar veritablement interactiu i creatiu on es va canviar la funció d’alguns d’aquestes joguines amb l’objectiu de crear instruments musicals, realitzat a la Biblioteca El Carmel, en col•laboració amb Biblioteques de Barcelona i Aula 141.

Mweek KIDS

El 24 de febrer es va relacionar la tecnologia amb els més petits de la casa. Al costat de la iniciativa de la plataforma Scratch que facilitava aquests coneixements més tècnics, es va ensenyar als nens i nenes de 8 a 12 anys aquest llenguatge de programació visual que permet crear animacions de forma senzilla i creativa, amb el LAB “Crea el teu propi videojoc” al Centre Cívic Casa Groga, amb la col•laboració d’Aula 141.

No et perdis res!

Subscriu-te a la nostra newsletter per rebre totes les novetats i convocatòries de Mobile Week Barcelona

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies