Sants-Montjuïc - Mobile Week Barcelona

Sants-Montjuïc

mWeek TALKS

Mercat de les Flors – 19 de Febrer

La jornada en el districte de Sants va arrencar amb el debat “Ciutats, migracions i tecnologies” celebrat en el Mercat de les Flors. En ell van participar Sara Bayés, amb més de 15 anys d’experiència coordinant projectes sobre gobernança democràtica i Ramon Sanahuja, director del Dpt. d’atenció i acolliment d’immigrants de l’Ajuntament de Barcelona; i va estar moderat per Eva Garcia Chueca, coordinadora científica del programa de Ciutats Globals de CIDOB.

Ramon Sanahuja va començar parlant des de la seva experiència a l’Ajuntament de Barcelona per comparar els impactes positius i negatius de la tecnologia en el procés migratori. D’una banda, va afirmar que seria interessant que l’administració pública contactés prèviament amb les persones interessades a desplaçar-se per poder facilitar la informació abans de la seva arribada. A més, la tecnologia actual disposa d’eines de traducció simultània que faciliten la comunicació. Des d’una perspectiva d’eficiència, la tecnologia pot ajudar a agilitar els tràmits burocràtics i a disminuir la impressió de documents. Però si hi ha un canvi que ha suposat un abans i un després en la vida dels immigrats, va afirmar que es tracta d’aplicacions com Skype, una manera fàcil i barata de mantenir un contacte diari amb els països d’origen.

Al mateix temps, la tecnificació del procés migratori té una altra cara. Hi ha una creixent circulació d’informacions falses entre la comunitat migrant que generen falses expectatives. D’una banda, la introducció de la cita prèvia ha optimitzat la gestió de la demanda i ha esborrat les cues davant de les oficines d’estrangeria, però també ha deshumanitzat el tracte. Relacionat amb aquesta altra realitat, va plantejar la següent pregunta, la irrupció de les TIC i la possibilitat de viure permanent connectats al país d’origen, pot dificultar la relació multicultural entre persones d’orígens i contextos culturalment diferents?

En un segon terme, Sara Bayés va afirmar que en un moment de risc com és un procés migratori, la tecnologia dóna seguretat perquè dóna accés a informació i es manté el contacte amb els sers estimats. Però també abans del desplaçament, és important obtenir informació de la destinació, ja sigui informació administrativa o saber si haurà coneguts, fet clau en l’elecció de la destinació i que determina en certes poblacions que la majoria de migrants procedeixi de la mateixa zona.

Una vegada superada la fase d’adaptació, el col•lectiu migrat pot crear iniciatives per ajudar al seu país d’origen, i aquí, la tecnologia també és un potent aliat, va concloure Sara Bayés.

A continuació va tenir lloc el diàleg sobre “Migracions. Les fronteres en un món connectat” en el Mercat de les Flors. Van intervenir Blanca Garcés, investigadora en migracions del CIDOB; Gonzalo Fanjul, investigador i activista contra la pobresa; Francisco Cos Montiel, director de recerca de la Universitat de les Nacions Unides (UNU-GCM); Adela Ros, investigadora i Ignacio Sequeira, director general de la Fundació Exit. La cap de societat i directora d’El País Web Catalunya, Anna Pantaleoni, va moderar la trobada.

Blanca Garcés va plantejar que la percepció de pobresa s’ha acrescut amb les noves tecnologies. La globalització ha fet del món un llogaret global i les aspiracions i models de referència dels joves es forgen en els models que veuen en els mitjans de comunicació, que moltes vegades representen ciutats dels països més rics.

Amb la unificació de la humanitat gràcies a les tecnologies, les desigualtats dels pobles prenen la forma que fins ara havien tingut les desigualtats de classes. “Quan es pensa en fronteres, pensem en fronteres físiques -va reflexionar Blanca Garcés – però en realitat, la principal frontera ha estat la complicació dels visats”. Afirmant que “la nova revolució és la immigració, que està feta per individus i famílies que han pres decisions individuals i no està inspirada per utopies de futur sinó per fotos fetes des de Google Maps a l’altre costat de la frontera”. Per això, va considerar que no hem de parlar de bretxa digital sinó de la contradicció digital d’un món que podem visitar a nivell virtual i uns cossos que volen moure’s i no poden aconseguir-ho.

Per la seva banda, Adela Ros va començar criticant el determinisme tecnològic i el fet de posar massa expectatives a les tecnologies. Malgrat estar en la societat de la informació, en l’accés a les tecnologies es reprodueixen les mateixes estructures que afavoreixen les desigualtats. Per exemple, hi ha restriccions per tenir una targeta de mòbil segons l’estatus legal, o els immigrants tenen dificultats per pagar l’accés a Internet. Així que l’exclusió digital existeix.

Francisco Cos Moniel va obrir un nou punt de vista plantejant que en una societat futura envellida on es pugui crear un cos connectat a una intel•ligència virtual que permetrà tenir la sensació de realitzar una activitat que els nostres òrgans ja seran incapaços de realitzar, seran persones migrants les que cuidaran dels nostres ancians. A part d’aquesta relació entre migració i cura assistencial, el ponent va posar sobre la taula que la dona serà una de les principals afectades de la robotització de llocs de treball no qualificats en països en vies de desenvolupament, perquè la precarietat laboral pot propiciar la tornada d’algunes dones a cura de la llar, fet que suposaria un pas enrere.

Sobre el tema de la procedència, Gonzalo Fanjul va considerar que el lloc en el qual naixem no ha de determinar des de cap concepte els nostres drets fonamentals, per això creu fermament en el dret a immigrar, afirmant que “En aquests moments hi ha una simbiosi entre empreses tecnològiques, indústria de defensa i els governs que dóna com resultat les Smart Borders, o els sistemes de detecció biomètrics en els controls d’accés”.

Ignacio Sequeira va finalitzar el debat reflexionant sobre l’adolescència i la immigració, relatant que els nens immigrants tenen mòbil, però no tenen dades. El fet de no tenir dades, implica que no tinguin accés permanent a xarxes amb moltes imatges, com el cas de Instagram, ja que consumeixen moltes dades, i això sí que és una bretxa digital amb la resta de la seva generació.

Mweek LAB

El districte de Sants-Montjuïc va acollir els LABS centrats en: “Reconstruïm el rètol del Casinet d’Hostafrancs”, el taller “Fes un mesurador de la contaminació de l’aire a través d’Internet of things (IoT)”, “WorkShop fusió 360” i “Creació de videojocs a través amb mapping en façana”, tots ells conduïts per la digital community leader Belén Fernández, formadora en disseny 3D, fabricació digital i noves tecnologies aplicades a l’educació i a la comunicació.

El primer taller convidava a participar en el disseny i fabricació del rètol de l’escenari del Casinet d’Hostafrancs en FAB Casa del Mig. Una vegada resolt el disseny guanyador, va passar a ser fabricat digitalment amb cort làser en el FAB Casa del Mig i va coronar l’escenari del Casinet. Aquest taller es va realitzar amb la col•laboració de: Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, CC Casinet d’Hostafrancs, FAB Casa del Mig Punt Multimédia i l’escola Joan Peregrí.

El segon dels LAB amb la col•laboració de l’espai MADE Makerspace per al taller, va proposar als assistents fabricar un mesurador de contaminació ambiental amb un microcontrolador i sensors de Diòxid de carboni (CO2) de temperatura o d’humitat. Amb aquest prototip, també es va mostrar com enviar aquestes lectures als smartphones a través de IoT i tenir una lectura a temps real de la contaminació de la ciutat.

Belén Fernández, també va realitzar el taller de “WorkShop fusió 360” en el FAB Casa del Mig, amb la col•laboració de 3D Print Barcelona i FAB Casa del Mig Punt Multimèdia, dedicat a aconseguir una iniciació en Fusió 360 de Autodesk, una nova eina de CAD/CAM 3D basada en el núvol per al desenvolupament de productes, que combina disseny, col•laboració i mecanitzat industrial i mecànic en un sol paquet.

Per acabar la setmana, la cambra dels LAB s’endinsava en la creació de videojocs, on van col•laborar entitats com: Punt Multimèdia La Marina, CC Casa del Rellotge, Asso i Asso, La Marina Viva, Telenoika, Revista Young i La Marina. . Joves entre 10 i 16 anys van aprendre a programar un videojoc, experimentant amb la conductivitat per fer que puguin jugar diverses persones alhora i interactuant amb el seu cos, i després es va jugar amb ell sobre la façana del CC Casa del Rellotge.

Mweek KIDS

Durant la jornada del Mobile Kids Day del dissabte 24 de febrer, els més joves van gaudir del taller que es va produir en la Plaça del Sortidor on Belén Fernández va ensenyar “Tecnologia creativa en família”, dedicat a superar diferents reptes tecnològics amb diferents plataformes robòtiques i creant els seus primers dissenys amb un llapis 3D. Amb la col•laboració de: Tb Kids Tecnologia Creativa, Centre Cívic El Sortidor i 3D CPI.

Mweek COMMUNITY

Mobile Week Barcelona compta amb la col•laboració i el suport de diferents entitats i institucions per ampliar el seu programa d’activitats, expandir el impacte i fer més partícip als agents de la ciutat. En el districte de Sants-Montjuïc va participar el Museu Nacional d’Art de Catalunya amb l’exposició “William Morris i el moviment Arts & Crafts a Gran Bretanya”.

No et perdis res!

Subscriu-te a la nostra newsletter per rebre totes les novetats i convocatòries de Mobile Week Barcelona

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies